HOLA NOIES
Bé, us felicito a totes pel treball fet. Estic contenta de que us ho vau passar bé i que els avis van estar molt contents. Les noies de la residencia m'han de donar el cd amb les fotos i les penjaré en el blog. I els hi diré que de moment no voleu canviar de parella, però de totes maneres, si hi ha algú que sí vol canviar, pel motiu que sigui, que m'ho digui o que els hi digui a elles.
Aneu escribint!!! que si deixeu passar molt de temps no us enrecordereu de les coses viscudes al moment, i és important que hi deixeu les vostres emocions i vivències...això és lo més bonic, expressar com us heu sentit.
Bones festes, descanseu que ja toca, i ompliu-vos d'energia!
Un petó a totes
Gemma
dilluns, 17 de desembre del 2007
dimecres, 28 de novembre del 2007
NADAL 2
Hola
Bé, com sempre quan programes una cosa no saps mai si la podràs arribar a fer en aquest institut. Que això passa a tot arreu, normalment: planifiques una cosa i en surt una altra.
Tema nadala: em sembla que no podrem assajar-la amb la Concepció...ja us explicaré
Tema centres: són fàcils de fer.
Tema gorros de pare noël: jo en tinc uns quants. Crec que 10 n'hi ha.
Tema nadal a la residència: m'han proposat unes quantes coses les coordinadores de la residència, ja us explicaré.
I el divendres, al lloc de sempre.
Sigueu puntuals.
gemma
Bé, com sempre quan programes una cosa no saps mai si la podràs arribar a fer en aquest institut. Que això passa a tot arreu, normalment: planifiques una cosa i en surt una altra.
Tema nadala: em sembla que no podrem assajar-la amb la Concepció...ja us explicaré
Tema centres: són fàcils de fer.
Tema gorros de pare noël: jo en tinc uns quants. Crec que 10 n'hi ha.
Tema nadal a la residència: m'han proposat unes quantes coses les coordinadores de la residència, ja us explicaré.
I el divendres, al lloc de sempre.
Sigueu puntuals.
gemma
dilluns, 26 de novembre del 2007
NADAL
Hola
He parlat amb la Concepció. Està encantada de la vida de poder assajar una nadala amb vosaltres, fins i tot m'ha dit de poder-hi afegir alguns alumnes de 2n d'eso que toquen la flauta travessera, però li he dit que primer provem nosaltres i en parlem juntes, què us sembla?
Per la residència: he anat a comprar material per fer els centres de taula...espero que algú hagi anat a buscar pinyes al bosc....em sembla que algú s'hi va oferir, oi? Bé, la idea és que us ensenyaré a fer els centres, superfàcils, i amb els tres dies que ens queden abans de la trobada del 14 de desembre poguem assajar la nadala i fer 12 centres. Els altres 10 que queden, els haurieu de fer conjuntament amb les vostres àvies el dia 14 portant-ho tot embestat per fer-ho en un momentet.
Ah! i veniu totes, que us faré una foto amb barret de pare noël... per afegir-la al centre...quedarà bonic i tot!
Apa, i aneu escribint perquè em sembla que amb la feina que teneim, els divendres que ens queden no podrem pas posar-nos a l'ordinador, i això no vol dir que no hi podeu dedicar 5 minuts a escriure el què he xerrat amb el vostre avi/a.
Dimarts vaig a parlar amb les coordinadores de la residència....a veure què em diuen de vosaltres....
He parlat amb la Concepció. Està encantada de la vida de poder assajar una nadala amb vosaltres, fins i tot m'ha dit de poder-hi afegir alguns alumnes de 2n d'eso que toquen la flauta travessera, però li he dit que primer provem nosaltres i en parlem juntes, què us sembla?
Per la residència: he anat a comprar material per fer els centres de taula...espero que algú hagi anat a buscar pinyes al bosc....em sembla que algú s'hi va oferir, oi? Bé, la idea és que us ensenyaré a fer els centres, superfàcils, i amb els tres dies que ens queden abans de la trobada del 14 de desembre poguem assajar la nadala i fer 12 centres. Els altres 10 que queden, els haurieu de fer conjuntament amb les vostres àvies el dia 14 portant-ho tot embestat per fer-ho en un momentet.
Ah! i veniu totes, que us faré una foto amb barret de pare noël... per afegir-la al centre...quedarà bonic i tot!
Apa, i aneu escribint perquè em sembla que amb la feina que teneim, els divendres que ens queden no podrem pas posar-nos a l'ordinador, i això no vol dir que no hi podeu dedicar 5 minuts a escriure el què he xerrat amb el vostre avi/a.
Dimarts vaig a parlar amb les coordinadores de la residència....a veure què em diuen de vosaltres....
diumenge, 18 de novembre del 2007
Canvis
Com tot en la vida, les coses canvien.
Ara fa unes setmanes la Laura va deixar la seva feina a la Montblanc per millorar a nivell professional a Sort. Això ha fet que ens haguessim d'amotllar a una nova situació.
En aquests moments, comptem amb l'ajuda d'altres professionals que ens donaran un cop de mà.
El divendres va venir la psicòloga, la Noemí, que coneix els vostres avis i us ajudarà a trobar activitats amb les que poder passar una estoneta amb ells. Va noies, que ja entenem que és una tasca a vegades decebedora quan no sabeu de què parlar o què fer amb els vostres avis, però sou creatives, joves i animades i això és el més important. A mida que coneixem a les persones sabem què podem demanar-los-hi i què no. Mireu pel.lícules, sortiu a passejar si poden, demaneu-los-hi que us ensenyin a fer algun detallet per Nadal fet a mà, i escribiu, escribiu tot el què això us remou per dins... tant si us animeu quan esteu allà com si sortiu amb el cor encongit.
I penseu què hem de preparar el Nadal. De moment, tenim dues idees: una cantata que hauriem d'assejar...i quan ho fem? i preparar un centre de taula nadalenc. Una feina que us dóno: aneu a mirar aparadors i busqueu centres de taula, (feu-los-hi fotos si podeu) que un d'aquests divendres anirem a comprar el material per fer-lo juntament amb els avis, però abans, l'haurem de fer nosaltres per practicar.
Ara fa unes setmanes la Laura va deixar la seva feina a la Montblanc per millorar a nivell professional a Sort. Això ha fet que ens haguessim d'amotllar a una nova situació.
En aquests moments, comptem amb l'ajuda d'altres professionals que ens donaran un cop de mà.
El divendres va venir la psicòloga, la Noemí, que coneix els vostres avis i us ajudarà a trobar activitats amb les que poder passar una estoneta amb ells. Va noies, que ja entenem que és una tasca a vegades decebedora quan no sabeu de què parlar o què fer amb els vostres avis, però sou creatives, joves i animades i això és el més important. A mida que coneixem a les persones sabem què podem demanar-los-hi i què no. Mireu pel.lícules, sortiu a passejar si poden, demaneu-los-hi que us ensenyin a fer algun detallet per Nadal fet a mà, i escribiu, escribiu tot el què això us remou per dins... tant si us animeu quan esteu allà com si sortiu amb el cor encongit.
I penseu què hem de preparar el Nadal. De moment, tenim dues idees: una cantata que hauriem d'assejar...i quan ho fem? i preparar un centre de taula nadalenc. Una feina que us dóno: aneu a mirar aparadors i busqueu centres de taula, (feu-los-hi fotos si podeu) que un d'aquests divendres anirem a comprar el material per fer-lo juntament amb els avis, però abans, l'haurem de fer nosaltres per practicar.
dilluns, 8 d’octubre del 2007
divendres, 5 d’octubre del 2007
Adéu avi
Ahir es va morir el meu avi.
Un sentiment estrany, el fet de pensar quin ha estat l'objectiu de la teva vida.
Una vida difícil, singular, que ara se n'ha anat i ha deixat la teva esència.
Una esència forta, dura, intel.ligent i crítica amb tot i amb tothom.
Poques vegades et vaig veure feliç.
Potser la felicitat l'entenem diferent.
Et va faltar apendre, perquè ningú te'n va ensenyar, a expressar els teus sentiments, a la teva dona, als teus fills, a les teves netes....
L'empatia, la tendresa....t'eren paraules ridícules i llunyanes. Però les necessitaves, com tots.
Darrera d'aquesta corassa, hi havia un cor que estimava, a la seva manera, i que a mi em va costar molt de veure. A la Sandra, la meva germana, no. Ella ha vist aquest avi que anhelavem. Ella t'ha estimat molt. Gràcies a ella, al final has pogut expressar el què volia el teu cor. Gràcies Sandra, per estimar tant.
Els teus fills també t'han estimat més del què sempre has imaginat. La tieta i el papa, sempre pendents de la teva aprovació.
Potser aquest era l'objectiu de la teva vida: ser una part de la forja de la nostra personalitat, de ser tal com som.
Espero que allà on se'n va la teva barca, que tant de sentit té per tu aquesta imatge, trobis la pau.
Adéu avi.
T'estimo
T'envio la última foto que et vaig fer, el dia de la comunió de la Laura, la meva filla gran, el maig de 2007
Un sentiment estrany, el fet de pensar quin ha estat l'objectiu de la teva vida.
Una vida difícil, singular, que ara se n'ha anat i ha deixat la teva esència.
Una esència forta, dura, intel.ligent i crítica amb tot i amb tothom.
Poques vegades et vaig veure feliç.
Potser la felicitat l'entenem diferent.
Et va faltar apendre, perquè ningú te'n va ensenyar, a expressar els teus sentiments, a la teva dona, als teus fills, a les teves netes....
L'empatia, la tendresa....t'eren paraules ridícules i llunyanes. Però les necessitaves, com tots.
Darrera d'aquesta corassa, hi havia un cor que estimava, a la seva manera, i que a mi em va costar molt de veure. A la Sandra, la meva germana, no. Ella ha vist aquest avi que anhelavem. Ella t'ha estimat molt. Gràcies a ella, al final has pogut expressar el què volia el teu cor. Gràcies Sandra, per estimar tant.
Els teus fills també t'han estimat més del què sempre has imaginat. La tieta i el papa, sempre pendents de la teva aprovació.
Potser aquest era l'objectiu de la teva vida: ser una part de la forja de la nostra personalitat, de ser tal com som.
Espero que allà on se'n va la teva barca, que tant de sentit té per tu aquesta imatge, trobis la pau.
Adéu avi.
T'estimo
T'envio la última foto que et vaig fer, el dia de la comunió de la Laura, la meva filla gran, el maig de 2007
dilluns, 1 d’octubre del 2007
impressions
Bé, noies, us felicito pel treball que heu anat fent. N'hi ha que molt "currats" i les que encara s'ho estant pensant segur que també en sortiran coses molt maques. Recordeu que esteu treballant emocions, sentiments, records, impressions, percepcions,....tot allò que no es pot tocar però si sentir i que ens fa humans. Utilitzeu la vostra simpatia, empatia i carinyo per poder compartir una estona de cel. De ben segur vosaltres en sortireu enfortides i els vostres "avis" també.
Recordeu que el divendres podeu aprofitar per treballar a l'ordinador tot el què esteu recopilant i per comentar algun dubte o estancament que tingueu. Va, entre totes fareu un treball molt bonic.
Recordeu que el divendres podeu aprofitar per treballar a l'ordinador tot el què esteu recopilant i per comentar algun dubte o estancament que tingueu. Va, entre totes fareu un treball molt bonic.
dilluns, 24 de setembre del 2007
Primeres trobades
Ep, hola !
ja he llegit les vostres idees i reflexions del primer dia! a les que no ho han fet,...què els hi he de dir, eh????
És xulo això. Però us seguiré la pista cada setmana i aniré apuntant a les que no facin "els deures". De moment, el divendres que vé recordeu que vindrà la Laura a la classe per parlar de la primera setmana i de tot allò que volgueu comentar-li. Com que l'hora de classe establerta no la podem saltar encara que aneu a la residència, serà millor que l'aprofitem per treballar al blog tot allò que heu viscut durant les entrevistes....recordeu que pleguem abans l'optativa precissament per això, perquè hi dediquem més hores que resten de les que quedaran des de l'abril fins al juny. Apa, doncs, feu unes entrevistes ben maques i vivencials i compartiu entre nosaltres tot allò que us passi pel cap.
Bona setmana!
Gemma
ja he llegit les vostres idees i reflexions del primer dia! a les que no ho han fet,...què els hi he de dir, eh????
És xulo això. Però us seguiré la pista cada setmana i aniré apuntant a les que no facin "els deures". De moment, el divendres que vé recordeu que vindrà la Laura a la classe per parlar de la primera setmana i de tot allò que volgueu comentar-li. Com que l'hora de classe establerta no la podem saltar encara que aneu a la residència, serà millor que l'aprofitem per treballar al blog tot allò que heu viscut durant les entrevistes....recordeu que pleguem abans l'optativa precissament per això, perquè hi dediquem més hores que resten de les que quedaran des de l'abril fins al juny. Apa, doncs, feu unes entrevistes ben maques i vivencials i compartiu entre nosaltres tot allò que us passi pel cap.
Bona setmana!
Gemma
dimecres, 19 de setembre del 2007
La primera impressió
19-9-2007
El primer dia és sempre sorprenent: què em trobaré, com anirà tot, m'agradarà o no, m'hi sentiré bé....totes ens hem fet una imatge mental de com seria i quan ha arribat l'hora ens hem notat nervioses, amb la sensació "d'on m'he ficat", què he de fer....aquelles pors que afloren quan et trobes en una situació nova. Però un cop passat, crec que ha anat prou bé. Hem arribat i ens hem trobat a una colla d'avis que ens esperaven una mica nerviosos com nosaltres...però ens hi hem llençat i hem iniciat la dinàmica de "conèixer" a la persona en 3 minuts per tal de fer la roda i poder parlar una estoneta amb tothom. Jo no sé què us dèieu però per les cares que posava tothom crec que hi ha hagut molt bona sintonia: ells reien i vosaltres també. Després hi ha hagut el moment difícil que tothom temia....triar a la parella intergeneracional amb la qual començar el treball... Hi havia qui ho tenia molt clar, d'altres que no tant, però estic segura que ha estat una elecció encertada perquè...què voleu que us digui? acabo creient en que hi ha coincidències a la vida que ens estant esperant perquè n'aprenguem alguna cosa. La parella que s'ha trobat s'aportarà mútuament algun enriquiment personal. Que d'això es tracta, en definitiva, de viure emocions, sentiments, records, un temps dedicat, un moment de conexió de dues vides. Una assignatura diferent, però no menys important: la d'apendre a compartir aquelles emocions i sentiments que no tenen edat.
El primer dia és sempre sorprenent: què em trobaré, com anirà tot, m'agradarà o no, m'hi sentiré bé....totes ens hem fet una imatge mental de com seria i quan ha arribat l'hora ens hem notat nervioses, amb la sensació "d'on m'he ficat", què he de fer....aquelles pors que afloren quan et trobes en una situació nova. Però un cop passat, crec que ha anat prou bé. Hem arribat i ens hem trobat a una colla d'avis que ens esperaven una mica nerviosos com nosaltres...però ens hi hem llençat i hem iniciat la dinàmica de "conèixer" a la persona en 3 minuts per tal de fer la roda i poder parlar una estoneta amb tothom. Jo no sé què us dèieu però per les cares que posava tothom crec que hi ha hagut molt bona sintonia: ells reien i vosaltres també. Després hi ha hagut el moment difícil que tothom temia....triar a la parella intergeneracional amb la qual començar el treball... Hi havia qui ho tenia molt clar, d'altres que no tant, però estic segura que ha estat una elecció encertada perquè...què voleu que us digui? acabo creient en que hi ha coincidències a la vida que ens estant esperant perquè n'aprenguem alguna cosa. La parella que s'ha trobat s'aportarà mútuament algun enriquiment personal. Que d'això es tracta, en definitiva, de viure emocions, sentiments, records, un temps dedicat, un moment de conexió de dues vides. Una assignatura diferent, però no menys important: la d'apendre a compartir aquelles emocions i sentiments que no tenen edat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
