Noies!
La Laura i jo us donem "instruccions" i "idees" pel treball. Llegiu el què us posem al nostre blog.
Ànims, que està quedant molt bonic!
dilluns, 8 d’octubre del 2007
divendres, 5 d’octubre del 2007
Adéu avi
Ahir es va morir el meu avi.
Un sentiment estrany, el fet de pensar quin ha estat l'objectiu de la teva vida.
Una vida difícil, singular, que ara se n'ha anat i ha deixat la teva esència.
Una esència forta, dura, intel.ligent i crítica amb tot i amb tothom.
Poques vegades et vaig veure feliç.
Potser la felicitat l'entenem diferent.
Et va faltar apendre, perquè ningú te'n va ensenyar, a expressar els teus sentiments, a la teva dona, als teus fills, a les teves netes....
L'empatia, la tendresa....t'eren paraules ridícules i llunyanes. Però les necessitaves, com tots.
Darrera d'aquesta corassa, hi havia un cor que estimava, a la seva manera, i que a mi em va costar molt de veure. A la Sandra, la meva germana, no. Ella ha vist aquest avi que anhelavem. Ella t'ha estimat molt. Gràcies a ella, al final has pogut expressar el què volia el teu cor. Gràcies Sandra, per estimar tant.
Els teus fills també t'han estimat més del què sempre has imaginat. La tieta i el papa, sempre pendents de la teva aprovació.
Potser aquest era l'objectiu de la teva vida: ser una part de la forja de la nostra personalitat, de ser tal com som.
Espero que allà on se'n va la teva barca, que tant de sentit té per tu aquesta imatge, trobis la pau.
Adéu avi.
T'estimo
T'envio la última foto que et vaig fer, el dia de la comunió de la Laura, la meva filla gran, el maig de 2007
Un sentiment estrany, el fet de pensar quin ha estat l'objectiu de la teva vida.
Una vida difícil, singular, que ara se n'ha anat i ha deixat la teva esència.
Una esència forta, dura, intel.ligent i crítica amb tot i amb tothom.
Poques vegades et vaig veure feliç.
Potser la felicitat l'entenem diferent.
Et va faltar apendre, perquè ningú te'n va ensenyar, a expressar els teus sentiments, a la teva dona, als teus fills, a les teves netes....
L'empatia, la tendresa....t'eren paraules ridícules i llunyanes. Però les necessitaves, com tots.
Darrera d'aquesta corassa, hi havia un cor que estimava, a la seva manera, i que a mi em va costar molt de veure. A la Sandra, la meva germana, no. Ella ha vist aquest avi que anhelavem. Ella t'ha estimat molt. Gràcies a ella, al final has pogut expressar el què volia el teu cor. Gràcies Sandra, per estimar tant.
Els teus fills també t'han estimat més del què sempre has imaginat. La tieta i el papa, sempre pendents de la teva aprovació.
Potser aquest era l'objectiu de la teva vida: ser una part de la forja de la nostra personalitat, de ser tal com som.
Espero que allà on se'n va la teva barca, que tant de sentit té per tu aquesta imatge, trobis la pau.
Adéu avi.
T'estimo
T'envio la última foto que et vaig fer, el dia de la comunió de la Laura, la meva filla gran, el maig de 2007
dilluns, 1 d’octubre del 2007
impressions
Bé, noies, us felicito pel treball que heu anat fent. N'hi ha que molt "currats" i les que encara s'ho estant pensant segur que també en sortiran coses molt maques. Recordeu que esteu treballant emocions, sentiments, records, impressions, percepcions,....tot allò que no es pot tocar però si sentir i que ens fa humans. Utilitzeu la vostra simpatia, empatia i carinyo per poder compartir una estona de cel. De ben segur vosaltres en sortireu enfortides i els vostres "avis" també.
Recordeu que el divendres podeu aprofitar per treballar a l'ordinador tot el què esteu recopilant i per comentar algun dubte o estancament que tingueu. Va, entre totes fareu un treball molt bonic.
Recordeu que el divendres podeu aprofitar per treballar a l'ordinador tot el què esteu recopilant i per comentar algun dubte o estancament que tingueu. Va, entre totes fareu un treball molt bonic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
