Ahir es va morir el meu avi.
Un sentiment estrany, el fet de pensar quin ha estat l'objectiu de la teva vida.
Una vida difícil, singular, que ara se n'ha anat i ha deixat la teva esència.
Una esència forta, dura, intel.ligent i crítica amb tot i amb tothom.
Poques vegades et vaig veure feliç.
Potser la felicitat l'entenem diferent.
Et va faltar apendre, perquè ningú te'n va ensenyar, a expressar els teus sentiments, a la teva dona, als teus fills, a les teves netes....
L'empatia, la tendresa....t'eren paraules ridícules i llunyanes. Però les necessitaves, com tots.
Darrera d'aquesta corassa, hi havia un cor que estimava, a la seva manera, i que a mi em va costar molt de veure. A la Sandra, la meva germana, no. Ella ha vist aquest avi que anhelavem. Ella t'ha estimat molt. Gràcies a ella, al final has pogut expressar el què volia el teu cor. Gràcies Sandra, per estimar tant.
Els teus fills també t'han estimat més del què sempre has imaginat. La tieta i el papa, sempre pendents de la teva aprovació.
Potser aquest era l'objectiu de la teva vida: ser una part de la forja de la nostra personalitat, de ser tal com som.
Espero que allà on se'n va la teva barca, que tant de sentit té per tu aquesta imatge, trobis la pau.
Adéu avi.
T'estimo
T'envio la última foto que et vaig fer, el dia de la comunió de la Laura, la meva filla gran, el maig de 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Gràcies Gemma. Gràcies per aquest adéu tant sentit, gràcies per haver comprès i definit tan bé com era l'avi. Ell era així, estimava però no sabia demostrar els seus sentiments, almenys no de la manera que nosaltres ho fem. Gràcies per les teves paraules. Ha estat dur separar-me de l'avi, aquests últims dies han estat difícils, ell sabia que la vida se li acabava, i m'ha permès estar al seu costat, m'ha demanat que fos jo qui li fes l'últim favor, el de deixar per escrit els seus íntims anhels, un text significatiu per ell i per tots; suposo que ja feia molt temps que el tenia preparat, però, veient proper el final d'aquesta cursa ha volgut dir-nos el seu particular adéu. Jo he tingut la sort de sentir-lo de la seva veu, els demés heu hagut d'esperar i veure-ho escrit. Gràcies avi. Et trobaré molt a faltar. A reveure avi. T'estimo.
Publica un comentari a l'entrada