Noies!
La Laura i jo us donem "instruccions" i "idees" pel treball. Llegiu el què us posem al nostre blog.
Ànims, que està quedant molt bonic!
dilluns, 8 d’octubre del 2007
divendres, 5 d’octubre del 2007
Adéu avi
Ahir es va morir el meu avi.
Un sentiment estrany, el fet de pensar quin ha estat l'objectiu de la teva vida.
Una vida difícil, singular, que ara se n'ha anat i ha deixat la teva esència.
Una esència forta, dura, intel.ligent i crítica amb tot i amb tothom.
Poques vegades et vaig veure feliç.
Potser la felicitat l'entenem diferent.
Et va faltar apendre, perquè ningú te'n va ensenyar, a expressar els teus sentiments, a la teva dona, als teus fills, a les teves netes....
L'empatia, la tendresa....t'eren paraules ridícules i llunyanes. Però les necessitaves, com tots.
Darrera d'aquesta corassa, hi havia un cor que estimava, a la seva manera, i que a mi em va costar molt de veure. A la Sandra, la meva germana, no. Ella ha vist aquest avi que anhelavem. Ella t'ha estimat molt. Gràcies a ella, al final has pogut expressar el què volia el teu cor. Gràcies Sandra, per estimar tant.
Els teus fills també t'han estimat més del què sempre has imaginat. La tieta i el papa, sempre pendents de la teva aprovació.
Potser aquest era l'objectiu de la teva vida: ser una part de la forja de la nostra personalitat, de ser tal com som.
Espero que allà on se'n va la teva barca, que tant de sentit té per tu aquesta imatge, trobis la pau.
Adéu avi.
T'estimo
T'envio la última foto que et vaig fer, el dia de la comunió de la Laura, la meva filla gran, el maig de 2007
Un sentiment estrany, el fet de pensar quin ha estat l'objectiu de la teva vida.
Una vida difícil, singular, que ara se n'ha anat i ha deixat la teva esència.
Una esència forta, dura, intel.ligent i crítica amb tot i amb tothom.
Poques vegades et vaig veure feliç.
Potser la felicitat l'entenem diferent.
Et va faltar apendre, perquè ningú te'n va ensenyar, a expressar els teus sentiments, a la teva dona, als teus fills, a les teves netes....
L'empatia, la tendresa....t'eren paraules ridícules i llunyanes. Però les necessitaves, com tots.
Darrera d'aquesta corassa, hi havia un cor que estimava, a la seva manera, i que a mi em va costar molt de veure. A la Sandra, la meva germana, no. Ella ha vist aquest avi que anhelavem. Ella t'ha estimat molt. Gràcies a ella, al final has pogut expressar el què volia el teu cor. Gràcies Sandra, per estimar tant.
Els teus fills també t'han estimat més del què sempre has imaginat. La tieta i el papa, sempre pendents de la teva aprovació.
Potser aquest era l'objectiu de la teva vida: ser una part de la forja de la nostra personalitat, de ser tal com som.
Espero que allà on se'n va la teva barca, que tant de sentit té per tu aquesta imatge, trobis la pau.
Adéu avi.
T'estimo
T'envio la última foto que et vaig fer, el dia de la comunió de la Laura, la meva filla gran, el maig de 2007
dilluns, 1 d’octubre del 2007
impressions
Bé, noies, us felicito pel treball que heu anat fent. N'hi ha que molt "currats" i les que encara s'ho estant pensant segur que també en sortiran coses molt maques. Recordeu que esteu treballant emocions, sentiments, records, impressions, percepcions,....tot allò que no es pot tocar però si sentir i que ens fa humans. Utilitzeu la vostra simpatia, empatia i carinyo per poder compartir una estona de cel. De ben segur vosaltres en sortireu enfortides i els vostres "avis" també.
Recordeu que el divendres podeu aprofitar per treballar a l'ordinador tot el què esteu recopilant i per comentar algun dubte o estancament que tingueu. Va, entre totes fareu un treball molt bonic.
Recordeu que el divendres podeu aprofitar per treballar a l'ordinador tot el què esteu recopilant i per comentar algun dubte o estancament que tingueu. Va, entre totes fareu un treball molt bonic.
dilluns, 24 de setembre del 2007
Primeres trobades
Ep, hola !
ja he llegit les vostres idees i reflexions del primer dia! a les que no ho han fet,...què els hi he de dir, eh????
És xulo això. Però us seguiré la pista cada setmana i aniré apuntant a les que no facin "els deures". De moment, el divendres que vé recordeu que vindrà la Laura a la classe per parlar de la primera setmana i de tot allò que volgueu comentar-li. Com que l'hora de classe establerta no la podem saltar encara que aneu a la residència, serà millor que l'aprofitem per treballar al blog tot allò que heu viscut durant les entrevistes....recordeu que pleguem abans l'optativa precissament per això, perquè hi dediquem més hores que resten de les que quedaran des de l'abril fins al juny. Apa, doncs, feu unes entrevistes ben maques i vivencials i compartiu entre nosaltres tot allò que us passi pel cap.
Bona setmana!
Gemma
ja he llegit les vostres idees i reflexions del primer dia! a les que no ho han fet,...què els hi he de dir, eh????
És xulo això. Però us seguiré la pista cada setmana i aniré apuntant a les que no facin "els deures". De moment, el divendres que vé recordeu que vindrà la Laura a la classe per parlar de la primera setmana i de tot allò que volgueu comentar-li. Com que l'hora de classe establerta no la podem saltar encara que aneu a la residència, serà millor que l'aprofitem per treballar al blog tot allò que heu viscut durant les entrevistes....recordeu que pleguem abans l'optativa precissament per això, perquè hi dediquem més hores que resten de les que quedaran des de l'abril fins al juny. Apa, doncs, feu unes entrevistes ben maques i vivencials i compartiu entre nosaltres tot allò que us passi pel cap.
Bona setmana!
Gemma
dimecres, 19 de setembre del 2007
La primera impressió
19-9-2007
El primer dia és sempre sorprenent: què em trobaré, com anirà tot, m'agradarà o no, m'hi sentiré bé....totes ens hem fet una imatge mental de com seria i quan ha arribat l'hora ens hem notat nervioses, amb la sensació "d'on m'he ficat", què he de fer....aquelles pors que afloren quan et trobes en una situació nova. Però un cop passat, crec que ha anat prou bé. Hem arribat i ens hem trobat a una colla d'avis que ens esperaven una mica nerviosos com nosaltres...però ens hi hem llençat i hem iniciat la dinàmica de "conèixer" a la persona en 3 minuts per tal de fer la roda i poder parlar una estoneta amb tothom. Jo no sé què us dèieu però per les cares que posava tothom crec que hi ha hagut molt bona sintonia: ells reien i vosaltres també. Després hi ha hagut el moment difícil que tothom temia....triar a la parella intergeneracional amb la qual començar el treball... Hi havia qui ho tenia molt clar, d'altres que no tant, però estic segura que ha estat una elecció encertada perquè...què voleu que us digui? acabo creient en que hi ha coincidències a la vida que ens estant esperant perquè n'aprenguem alguna cosa. La parella que s'ha trobat s'aportarà mútuament algun enriquiment personal. Que d'això es tracta, en definitiva, de viure emocions, sentiments, records, un temps dedicat, un moment de conexió de dues vides. Una assignatura diferent, però no menys important: la d'apendre a compartir aquelles emocions i sentiments que no tenen edat.
El primer dia és sempre sorprenent: què em trobaré, com anirà tot, m'agradarà o no, m'hi sentiré bé....totes ens hem fet una imatge mental de com seria i quan ha arribat l'hora ens hem notat nervioses, amb la sensació "d'on m'he ficat", què he de fer....aquelles pors que afloren quan et trobes en una situació nova. Però un cop passat, crec que ha anat prou bé. Hem arribat i ens hem trobat a una colla d'avis que ens esperaven una mica nerviosos com nosaltres...però ens hi hem llençat i hem iniciat la dinàmica de "conèixer" a la persona en 3 minuts per tal de fer la roda i poder parlar una estoneta amb tothom. Jo no sé què us dèieu però per les cares que posava tothom crec que hi ha hagut molt bona sintonia: ells reien i vosaltres també. Després hi ha hagut el moment difícil que tothom temia....triar a la parella intergeneracional amb la qual començar el treball... Hi havia qui ho tenia molt clar, d'altres que no tant, però estic segura que ha estat una elecció encertada perquè...què voleu que us digui? acabo creient en que hi ha coincidències a la vida que ens estant esperant perquè n'aprenguem alguna cosa. La parella que s'ha trobat s'aportarà mútuament algun enriquiment personal. Que d'això es tracta, en definitiva, de viure emocions, sentiments, records, un temps dedicat, un moment de conexió de dues vides. Una assignatura diferent, però no menys important: la d'apendre a compartir aquelles emocions i sentiments que no tenen edat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
