La primera impressió

19-9-2007
El primer dia és sempre sorprenent: què em trobaré, com anirà tot, m'agradarà o no, m'hi sentiré bé....totes ens hem fet una imatge mental de com seria i quan ha arribat l'hora ens hem notat nervioses, amb la sensació "d'on m'he ficat", què he de fer....aquelles pors que afloren quan et trobes en una situació nova. Però un cop passat, crec que ha anat prou bé. Hem arribat i ens hem trobat a una colla d'avis que ens esperaven una mica nerviosos com nosaltres...però ens hi hem llençat i hem iniciat la dinàmica de "conèixer" a la persona en 3 minuts per tal de fer la roda i poder parlar una estoneta amb tothom. Jo no sé què us dèieu però per les cares que posava tothom crec que hi ha hagut molt bona sintonia: ells reien i vosaltres també. Després hi ha hagut el moment difícil que tothom temia....triar a la parella intergeneracional amb la qual començar el treball... Hi havia qui ho tenia molt clar, d'altres que no tant, però estic segura que ha estat una elecció encertada perquè...què voleu que us digui? acabo creient en que hi ha coincidències a la vida que ens estant esperant perquè n'aprenguem alguna cosa. La parella que s'ha trobat s'aportarà mútuament algun enriquiment personal. Que d'això es tracta, en definitiva, de viure emocions, sentiments, records, un temps dedicat, un moment de conexió de dues vides. Una assignatura diferent, però no menys important: la d'apendre a compartir aquelles emocions i sentiments que no tenen edat.